Els components dels equips cadet, juvenil i absolut de waterpolo del Club Natació Olot van realitzar una estada de convivència inusual que els va servir també per començar a agafar el to físic de cara a la propera temporada. L'expedició olotina va desplaçar-se al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici per realitzar la travessa de Carros de Foc en cinc dies, una aventura a peu que discorre per un terreny d’alta muntanya on els blocs de granit, pedreres i camins es barregen en un recorregut que salva un desnivell acumulat de 9.200 metres i 55 quilòmetres de distància.
Tots els nois van exercir-se per sobre de les expectatives que tenien els entrenadors i van respondre molt bé a les exigències físiques i psicològiques que proposava aquest desafiament. Les etapes es van distribuir segons l’exigència i la disponibilitat de llits als refugis per fer nit. Aquestes sortides serveixen per potenciar valors com l’amistat, el companyerisme, l’esforç i la paciència, molt importants per un esport d’equip com el waterpolo, que són claus per fer pinya. La muntanya exigeix, fa que els esportistes s'entreguin al màxim, els ensenya a esforçar-se per assolir un objectiu i els fa estar pendents dels companys.
Etapa 1
A les 6 del matí, el grup va sortir d'Olot i va arribar al pàrquing del Prat de Pierrot (Espot) a les 10.30 hores, prèvia parada a la Seu d’Urgell per esmorzar. Una vegada carregada la motxilla a l’esquena, als esportistes els esperava un jornada llarga de més de 19 quilòmetres amb un desnivell de pujada de 1.360 metres i de baixada de 730 metres, passant per l’Estany de Sant Maurici, la Cascada de la Ratera, l’Estany de Ratera, el refugi d’Amitges (parada per dinar), el Port de la Ratera i el Circ de Colomers, fins arribar al refugi dels Colomers a vores del llac de Colomers.
Després d’una jornada dura va tocar una bona dutxa amb aigua freda (no hi havia aigua calenta al refugi), un bon descans i un bon entreteniment: jocs de taula fins l’hora de sopar (19.00 hores). A les 22.00 hores, tothom va fer silenci per dormir, que l'hora per llevar-se al dia següent eren les 7 del matí.
Etapa 2
Després d'aixecar-se, els joves van haver de passar tota una odissea per anar al lavabo, ja que només n'hi havia tres per 70 persones que es van llevar totes a la mateixa hora. L'etapa era curta i no gaire exigent. Aproximadament 7 quilòmetres amb un desnivell de pujada de 720 metres i de baixada de 600 metres, passant pel Port de Caldes i l’Estany des Monges, entre d'altres indrets.
La poca exigència de l’etapa va dur a un reduït grupet de 4 persones a pujar el Montardo (a 2.833 metres), i l’altra part del grup els va esperar a la vora de l’Estany des Monges, on van dinar els expedicionaris ja al complert. Després de dinar, va tocar anar cap al refugi, on es va repetir el ritual del dia anterior: dutxa i jocs. Això sí, amb una xerrada per prepara l’etapa del dia següent de una gran exigència psicològica.
Etapa 3
La jornada amb més dificultat, el Coll de Contraix (2.748 metres), va ser, efectivament, dura i exigent, però des de dalt van poder gaudir d'una excel·lent panoràmica de les valls de Colieto i d’Aigüestortes. En aquesta etapa de més de 8 quilòmetres, els waterpolistes del CNO van fer un desnivell de pujada de 700 metres i de baixada de 920 metres. Un cop al refugi, va tocar el de sempre i la xerrada, aquest cop, va servir per posar algunes normes internes per la temporada que està a punt de començar.
Etapa 4
Possiblement va ser la més feixuga per la distància i pel desgast acumulat de les etapes anteriors. Uns 18 quilòmetres i un desnivell de pujada de 1.150 metres i de baixada de 870 metres esperaven el grup, un autèntic trencacames. Es va partir del refugi a les 7.30 hores per ascendir el primer dels 3 colls del dia, el coll de Dellui (2.578 metres) després van passar per l’Estany de Cubieso, l’Estany Tort i van baixar fins vorejar-lo per una antiga via del carrilet bastida del segle passat per realitzar les diferents obres hidràuliques de la zona. En aquest punt va ser on, després de 3 dies sense cobertura, tothom va poder trucar a casa seva i connectar-se a les diferents xarxes socials.
Quan van arribar a la Presa de l'Estany de Mar, els joves van ascendir cap al pas de l'Ós, on s'arriba després d'un darrer tram sorprenentment esglaonat (2.546 metres). Van travessar per sobre de la presa de l'Estany de Saburó, per, més enllà, ascendir a la ben visible collada de Saburó, ubicada entre el pic del mateix nom i el de la Mainera (2.667 metres). Després de fer l’últim coll de la jornada, els esportistes van passar per un seguit d’estanys fins arribar a l’Estany Negre, espectacular per la seva grandària i per estar envoltat d'imponents muntanyes i frondosos boscos de pi negre. Finalment, avn arribar al refugi Josep Maria Blanc, situat en un entrant de terra de l'Estany Tort de Peguera.
Ja en el refugi, tothom a dutxar-se, a descansar, a jugar i a consultar Internet per posar-se al dia de què passava al món, ja que el refugi tenia aquest servei gratuït. A les 22.30 hores, ja estirats als llits, van poder escoltar l’anada de la Supercopa d’Espanya entre el Barça i el Madrid.
Etapa 5
El matí només va ser de descens continu fins al pàrquing del Part de Pierrot, en total 6 quilòmetres i 660 metres de desnivell de baixada. Tot va transcórrer amb tranquil·litat, només una petita descoordinació va fer que mig grup es perdés i caminés tres quarts d’hora més per rematar l’estada.Tornant es van aturar a dinar a prop de la Seu d’Urgell i van continuar el camí cap Olot, on van arribar a les 18.00 hores de la tarda.
.JPG)
